Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop.
Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar.
Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

Is 55,6-9

Salm Responsorial

Sl 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany.
Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.

Fl 1,20c-24,27a

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:
«Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca.
Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just.” I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix.
Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?”
Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya.”
Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers.” Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer.
Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor.”
Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?”
Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

Mt 20,1-16a

"Pensem com Déu o com els homes?"

Normalment tenim la tendència a jutjar totes les coses des de la perspectiva humana, sovint egoista i tancada en nosaltres mateixos. Per això és bo recordar el que diu Déu en la primera lectura: Els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
Per entendre com pensa i com actua Déu hem de deixar de banda la nostra forma, tan terrenal, de veure les coses.
Tot això ho explicita la paràbola de l’evangeli. El text és molt clar: Un propietari surt a llogar treballadors: surt de bon matí; a mig matí; als volts de migdia i a mitja tarda. I, finalment, abans de pondre’s el sol. Amb els primers fa el tracte per un denari, és a dir el sou que s’acostumava a pagar per un dia de treball. Amb els altres fa tractes pel que sigui just. Al final, a l’hora de cobrar l’amo diu a l’encarregat que comenci a pagar pels últims i els pagui un denari sencer. I aquí és on neix la protesta: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor. La resposta de l’amo és molt clara: A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós? Déu és tan generós que dona als últims, que no s’ho mereixen, (pecadors, pagans, etc.) el mateix que als primers. Amb els primers no fa cap injustícia (els paga el denari sencer); però amb els últims és molt bondadós i generós. La recompensa de Déu no està en funció dels nostres esforços sinó que és un regal immerescut i igual per a tots, per part de Déu.
Pau pensa des de la generositat: Morir em seria un guany, però pensant en vosaltres veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Hem de tenir pensaments de gran generositat com fa Déu, no de mèrits o de recompensa merescuda. També som els últims i Déu és infinitament generós amb tots nosaltres. Enveja de la bondat de Déu? De la seva generositat envers nosaltres?

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi